Enrique Arroyo, responsable del moviment a Espanya, va obrir la jornada d’inici de curs de CL amb una lliçó que partia del lema «Cridats, és a dir, enviats: l’inici de la missió». L’acompanyaven Ferran Riera, responsable de CL a Catalunya, José Miguel García, prevere que acompanya la comunitat catalana, i més de 250 adults disposats a compartir aquest primer «moment de treball» privilegiat amb què es comença el curs 2024-2025.

La lliçó –molts cops travessada pel record del testimoni de Carras– va recordar als assistents, en primer lloc, la manera com Crist es concep sempre en relació a Déu Pare, n’és l’enviat i ens involucra en la seva missió. Per això, la proposta per a la nostra vida «és un camí a seguir», el seguir a algú que em mira i «parla de la manera més corresponent a les exigències del meu cor». Aquesta persona, de carn i ossos, és el signe «petit i humà, accent d’allò diví» a través del qual som cridats.

A aquesta crida, assenyalava Enrique, s’hi respon en tant que s’és conscient de la gràcia rebuda. Deixar-ho tot per seguir-Lo, com va fer Carras, és possible només si s’ha trobat «el significat de la vida», l’afecte fonamental de la vida.

El mètode que ha elegit el Senyor per romandre en la història és «una comunió viscuda», com deia Enrique; una comunió «concreta, rica d’afecte» que es fa possible pel “sí” de la llibertat de cadascú. Només dins d’aquesta comunió és possible seguir-Lo, i és aquesta comunió el que possibilita la memòria.

Com a últim punt, Enrique va afrontar la missió com a dimensió de la vida, fent èmfasi als assistents que aquesta missió no era «fer una cosa en lloc d’una altra», sinó una determinada disponibilitat i obertura en tots els àmbits i circumstàncies de la vida que naixien de la pertinença. La comunió porta a l’oferiment i a la laboriositat. «Jesús ens ha elegit», diu Giussani, «per cridar al món el seu Amor i la felicitat dels homes: la gran i inenarrable felicitat que ens espera».

Després de la intervenció d’Enrique Arroyo, el matrimoni de Javier i Ana, de Madrid, van fer concretes les paraules de la lliçó sobre el seguiment i la missió. El seu testimoni mostrava com la vida es podia construir a través de l’obediència, perquè, com deia l’Ana, «si et fies d’un altre, el cor s’eixampla». La comunió, concreta i intensament viscuda, permet que el Senyor «ho salvi tot», des dels desacords familiars fins a les persones que es troben a la caritativa.

Abans de dinar es va celebrar la Santa Missa al Santuari de la Mare de Déu de la Gleva, encomanant de manera especial a la Verge el fer-nos conscients de l’encontre que ha canviat les nostres vides i que ens crida a la missió. El dinar, cuinat i servit per voluntaris (la majoria dels quals, batxillers i universitaris de CL), va aplegar als jardins de l’escola els més de 400 assistents, entre adults i nens.

L’últim gest de la jornada va ser un moment de cants, preparats pels universitaris de CL; aquest moment va manifestar de manera clara la possibilitat real de comunió, bellesa i alegria fruit del “sí” de cadascú.