Don Giussani. La fascinació del carisma

L’obertura de la Fase testimonial de la causa de beatificació del fundador de CL. Les paraules de l’arquebisbe de Milà, monsenyor Mario Delpini, i la salutació de Davide Prosperi. Basílica de Sant Ambrosi, 9 de maig de 2024

13.05.2024Mario Delpini*

Que fascinant és un carisma a l’Església. La fascinació d’un carisma és aquest fervor especial, aquesta intensitat mai no experimentada abans en veure resplendir en les vicissituds ordinàries una espurna de la Glòria de Déu.

Que fascinant és un carisma. Les coses sentides des de sempre de cop sembla que es converteixin en una revelació. Les pràctiques habituals s’omplen d’entusiasme dins d’un carisma i les persones senten que aquestes paraules, aquest comportament, aquesta manera d’estar interpreta la veritat més profunda, desperta dins d’un mateix com una vida nova, una senzillesa nova, una identificació nova.

Que fascinant és el carisma. Vosaltres que sou aquí i tots els que han conegut el carisma de don Luigi –pel que veig jo– han de donar gràcies d’això. Perquè l’Església en la seva veritat antiga ha adquirit aquesta nova esplendor, perquè el camí personal, en la seva experiència habitual, és com si s’hagués despertat a una alegria, una gratitud, una capacitat d’afrontar la vida que té quelcom de meravellós.

Per això, quina fascinació té el carisma. I per aquest motiu, això és el que vull desitjar a tothom que ha conegut el carisma de don Giussani, que conservant aquesta gratitud i aquesta alegria formin un sol cor i una sola ànima. En la història d’un moviment –un moviment tan nombrós, que ha posat la seva llar en tantes experiències de vida i en tants llocs de la terra– sempre pot passar que hi hagi interpretacions divergents, que les relacions personals puguin travessar tensions; això pot passar, però ara que l’Església es compromet a promoure aquesta Fase en el camí de verificació per a la beatificació, crec que pot ser el moment en el qual tots aquells que han reconegut don Luigi com un intèrpret original i fascinant de la vida cristiana es diguin: «Està bé, deixem de banda el que ens diferencia, el que ens distancia, el que pot haver complicat les nostres relacions... deixem això de banda i caminem junts, deixem que revisqui l’essència de tot això». Així doncs, que aquesta celebració, que aquest pas en el procés sigui una invitació per reconèixer l’alegria del que el Senyor ens ha donat a través de don Luigi.
Un carisma és fascinant i ens pot permetre superar qualsevol visió parcial, qualsevol actitud, fins i tot la incomprensió.

Quina novetat suposa un carisma. El do de l’Esperit introdueix en l’Església quelcom que el temps necessita. I la novetat del carisma s’insereix segurament en la història de l’Església amb una força i un ardor que poden fins i tot causar desconcert o malestar al seu voltant. Mentre aquells que segueixen aquest carisma se senten entusiasmats i a vegades corren el risc de considerar-se millors, al seu entorn es pot sentir un cert malestar, com si provoquessin un enrenou al voltant i es poguessin crear fins i tot contraposicions. Això també ha sigut present en la història de Comunió i Alliberament, en tot el que ha marcat el nostre temps, sobretot la nostra diòcesi, la nostra terra. Un carisma nou, un ardor apassionat, que naturalment també s’ha topat amb situacions espinoses i actituds provocadores. Però ara, en encetar aquest procés testimonial, no volem enumerar els elements que han creat malestar o tensió entre nosaltres. El fet que l’Església hagi decidir, que jo en nom de l’Església hagi decidit obrir aquest procés indica que “s’entra en una fase nova”, una fase on es pot apreciar una bellesa, encara que no sempre correspongui a les nostres expectatives, on també les relacions amb les altres associacions, moviments i institucions puguin veure’s com una gràcia rebuda, tot i que hagi implicar una fase de consolidació no exempta de dificultats.



I això és el que m’agradaria desitjar-vos a tots: que en iniciar-se aquest procés, tots els membres de Comunió i Alliberament i de totes les altres formacions amb les quals aquest carisma s’ha relacionat al llarg de la seva història ens sentim units, que tota la nostra Església se senti convocada per donar gràcies al Senyor pel bé que s’ha fet, i també per superar aquestes dificultats que en algun moment s’han pogut patir amb aspror. Units, doncs, units per donar gràcies al Senyor pel que hem rebut. I per tant disponibles per superar el que hagi creat tensió, malestar o determinades formes de contraposició que cal superar.

Volem acollir aquesta gràcia, sentir que l’alegria preval sobre tots els nostres dubtes, que la comunió, la fraternitat, la caritat, reuneix tot allò que ha tingut dificultats per convergir. Volem donar gràcies al Senyor pel bé que el carisma de don Giussani ha fet a tanta gent. Volem donar gràcies al Senyor perquè la decisió d’obrir aquest procés significa un compromís de tots els actors eclesials per trobar un punt superior d’unitat. De manera que donem gràcies a Déu.

Jo vull agrair de tot cor a don Ennio, als seus col·laboradors, a tots els que ens han portat fins aquí. Dotze anys no són pocs, ha sigut una feina complicada, intensa i sobretot quantitativament exigent. I ara he d’expressar la meva gratitud per tot el que s’ha fet i encoratjar aquesta Fase que obrim avui i que es presenta tan prometedora.

Que el Senyor ens reuneixi, ens uneixi en un sol cor, una sola ànima, beneeixi a aquells que han sigut cridat a compondre aquest Tribunal i ens beneeixi a tots nosaltres.

*Arquebisbe de Milà


La salutació de Davide Prosperi, president de la Fraternitat de Comunió i Alliberament
Excel·lència Reverendíssima, en nom de tot el moviment de Comunió i Alliberament, i també m’atreveixo a dir que en nom de tots els que són aquí per agraïment i afecte a la persona de don Giussani, m’agradaria dir-li en aquest moment una sola paraula, i aquesta paraula és «gràcies».
Gràcies per haver pres la decisió d’obrir aquesta nova Fase del procés i gràcies per haver-nos reunit aquí per viure junts aquest moment.
Gràcies per tant en primer lloc a vostè, Excel·lència, i també a monsenyor Apeciti, a la postuladora Chiara Minelli i a tots els que han col·laborat i col·laboraran d’aquí en endavant amb la Causa, que prosseguirà el temps que Déu vulgui. Avui nosaltres som, si pot ser, encara una mica més conscients del gran do que l’encontre amb don Giussani i el seu carisma ha sigut i és per a cadascun de nosaltres, i de l’enorme tasca que se’ns ha confiat per a la Glòria de Crist al món i del Seu únic cos que és l’Església.
Gràcies.