«Cap guerra val les llàgrimes d’una mare que ha vist el seu fill mutilat o mort; cap guerra val la pèrdua d’una vida, encara que fos d’una sola persona». Hi ha paraules que ressonen amb més força que l’estrèpit dels míssils perquè diuen senzillament la veritat, com aquestes que el Papa no es cansa de repetir, i que fonamenten qualsevol intent d’afrontar conflictes on no es veu la via de sortida, on l’amenaça és contínua i les ferides insondables. Davant de l’escalada de violència a l’Orient Mitjà i el martiri d’Ucraïna, Francesc ha tornat a demanar que prevalgui «la via del diàleg», la negociació i la diplomàcia, «que tant hi poden fer».

En vigílies de les eleccions europees, el nostre continent, amb la seva vocació de ser un espai de llibertat i de pau, està cridat a redescobrir alguna cosa que pugui fer reviure avui aquest tret distintiu que el torni a convertir en «un interlocutor creïble per promoure llocs de diàleg que posin al centre la persona i la vida», com recordava fa poc el secretari general de la Conferència Episcopal Italiana, Giuseppe Baturi, parlant dels dos escenaris de guerra que tenim a les portes. Però és fàcil que amb el pas del temps tot es dilueixi i deixem de percebre des d’aquí tot el sofriment, la fam i la por dels que viuen i moren allà. Per això hem volgut escoltar als que pateixen aquestes ferides en primera persona, com dos pares, un israelià i l’altre palestí, que protagonitzen el llibre de Colum McCann Apeirògon, que vindran aquest estiu al Meeting de Rímini.

Aquest número parla de persones que han decidit mirar la realitat, conèixer el que succeeix i fer-se preguntes, per exemple anant fins a Ucraïna per apropar-se a aquells que ho han perdut tot i necessiten una esperança. Gent que testimonia la llavor del perdó amb tota la seva potència, perquè no es tracta d’oblidar, sinó de passar comptes amb el que ha succeït, com veiem en aquesta revista la portada de la qual està dedicada a la “Mare de Déu que enderroca murs” a Betlem. Es tracta d’una icona pintada al mur de separació entre Israel i els territoris palestins. La gent l’anomena “Nostra Senyora del mur” o “Nostra Senyora de la pau”. Perquè amb la seva pròpia vida porta al món l’única presència capaç de respondre a tot el drama de l’existència.