«El que un home busca en els plaers és un infinit, i ningú renunciaria mai a l’esperança d’aconseguir aquesta infinitud». Són paraules de Cesare Pavese que cita don Giussani al capítol cinquè d’El sentit religiós, quan aborda la desproporció estructural que l’home sent davant d’aquesta «resposta total» que espera, que no pot deixar d’esperar perquè «aquesta espera és l’essència de la nostra ànima», diu. «La promesa és a l’origen, procedeix de l’origen mateix del nostre ser. Qui ha fet l’home, l’ha fet “promesa”».
Només una mirada així de radical pot comprendre i treure a la llum l’aparició d’una fragilitat afectiva que no té edat –de la qual ens parlen les notícies, les discussions dins i fora de l’àmbit educatiu, les cançons, els experts, els llibres, les nostres jornades– i veure en aquesta fragilitat el símptoma d’una incertesa més profunda respecte al sentiment suprem, el de ser estimats.

El cel estrellat de la portada està dedicat a un fet, un de tants, que va marcar la vida de don Giussani i que s’explica al començament d’aquesta revista. És la pregunta que va esclatar en ell una nit d’estiu en trobar-se pel carrer una parella de joves que s’abraçava. «El que esteu fent, què té a veure amb les estrelles?» A les antípodes de qualsevol tipus de moralisme, ell va continuar pedalant amb alegria per aquest alè de veritat que ho revesteix tot, per aquesta relació amb el Destí que omple de dignitat cada instant i cada gest humà, sobretot l’experiència afectiva. Perquè l’amor és el banc de proves de la persona sencera, ja sigui en relació amb la nòvia, el marit, els fills, els pares, els amics... Ell sabia, en virtut d’un amor més gran, que cap possessió és suficient per al cor, ja que tenia raó sant Tomàs «La vida de l’home consisteix en l’afecte que principalment la sosté i en el que troba la seva satisfacció més gran».
Hem preguntat a diverses persones què és el que fa possible estimar i estimar-se, com diu Erik Varden quan parla de Maria Magdalena com d’algú que va fundar una «escola d’amor» perquè era una «escola de llibertat». Ella «entra en escena a l’Evangeli plena de set d’estimar i de ser estimada. L’encontre amb Crist transforma el sentit del seu desig més profund. El seu pas de dona vulnerable a testimoni de la Resurrecció és quelcom que la nostra època necessita mirar».