«La fe fa que concebi i mobilitzi de manera diferent la meva relació amb les coses que m’interessen, i així es crea una experiència d’humanitat diferent, i això és la verificació de la fe». Giussani parlava així als universitaris del moviment durant un Equipe de 1981. En aquest número recollim històries d’universitaris d’avui amb fragments de l’assemblea i de la síntesi de l’Equipe d’aquest any, que a finals d’aquest estiu va reunir a 450 joves sota el títol “La verificació de la fe”.

Torna a començar el curs a la universitat i aquí podem veure com comencen ells: què els interessa, què en queda de les experiències viscudes, del camí recorregut, les coses que els passen a la facultat o amb els seus amics, amb les seves dificultats i decepcions, però també amb la bellesa d’acompanyar-se i conèixer l’origen de l’experiència que viuen. Molts d’ells deixen casa seva per sortir a l’estranger, disposats a saltar sense xarxa i verificar què és el que sosté les seves vides. Sense por al món, des del Canadà fins a Xile, passant per tota Europa. Yersultan, un estudiant kazakh i musulmà, parla així del seu encontre amb els universitaris de CL: «M’interessava la seva manera tan intensa de viure, tan oberta, tan enamorada de la vida. M’hauria agradat poder robar-los els ulls per portar-los sempre amb mi. Tenia set d’aquesta felicitat».
En aquell Equipe, Giussani afegia: «La clau de la qüestió és que tots diem “Crist”, però és com si aquest Crist no existís; perquè Crist és la resposta, el sentit, Crist és la forma, el significat de viure», i enumerava les facetes més concretes d’aquest viure: la relació afectiva, l’ús de les coses, la manera de mirar la natura, el temps, l’espai, l’estudi, la relació amb la teva mare i el teu pare, el teu projecte de futur, el teu passat... A l’assemblea amb Davide Prosperi que obre aquesta revista, un jove parlava d’un amic que porta poc temps al moviment. En acabar les vacances se li va acostar i li digué: «El que més em sorprèn és que vosaltres no us limiteu a dir que “Crist existeix”, això també ho faig jo. Però vosaltres el busqueu». Què és el que ha vist?