L’acte d’inici de curs va comptar amb la intervenció de Ferran Riera, responsable del Moviment de Comunió i Alliberament a Catalunya; Jose Miguel Garcia, sacerdot que acompanya la comunitat catalana, i Marta Hernández, membre dels Memores Domini, que va tancar la primera part d’una jornada que va començar a les 10:30h i es va estendre fins les 17:30h.

Jose Miguel Garcia, seguint les indicacions i la petició que s’ha fet a tot el Moviment arreu del món des de la seva seu central a Milà, va recordar als més de 270 adults assistents a la lliçó – membres adults de Comunió i Alliberament, universitaris, amics i convidats– quina és la dinàmica en la qual es dona l’experiència cristiana; des de l’encontre i el reconeixement d’una Presència divina dins d’una realitat humana fins a la missió, passant per l’ascesi i el treball que requereix perquè allò que s’inicia cada vegada que es repeteix l’encontre, doni forma i expressió a la vida del cristià.

Per part seva, Marta Hernández va posar “carn” de forma palpable i evident a la descripció feta anteriorment amb exemples i judicis sobre els fets de la seva vida, mostrant així que viure la vocació i estar-ne cert és possible. “L’estabilitat a la vida la dona la possibilitat de dir sempre que “Sí””, ens va dir la Marta.



Després de la missa dominical, presidida per Mn Miguel Ramón Fuentes, els més de 400 assistents a la jornada –acompanyant als adults i universitaris hi havia prop de 150 nens i adolescents– van gaudir d’un dinar preparat i servit per un grup de voluntaris de CL als jardins de l’escola. La Jornada es va acomiadar amb un gest dirigit pels joves universitaris del moviment que van aconseguir, de nou, expressar la unitat d’un poble al voltant de la bellesa i de la joia del cant.

El pare Mauro-Giuseppe Lepori, als exercicis espirituals dirigits a la Fraternitat de Comunió i Alliberament el passat mes de maig, ens deia que només una mirada de fe pot veure que la comunió entre nosaltres no és una altra cosa que Déu present, el Misteri que entre nosaltres ens omple de silenci i meravella, de confusió pel nostre pecat i desig de no ofegar la bellesa i l’esplendor de l’amistat que crema entre nosaltres i malgrat nosaltres. Aquesta amistat ens fa arribar, perquè ens crema, més enllà dels nostres límits. El que ens toca és simplement rendir-nos a la gràcia de la unitat que Crist contínuament, des de la nit de la Passió, demana al Pare pels seus deixebles.

A la jornada d’inici de curs vam poder comprovar que el rendir-se a la gràcia i la mirada de fe necessària estan fetes del sí senzill del homes i les dones que es troben per celebrar i viure la seva fe, necessitats de la salvació més que no pas de solució en els temps de crisi que tots reconeixem que vivim.