“Déu és dins la historia, no fora”. Amb aquestes paraules ressonava la veu del cardenal Matteo Zuppi a la Missa inaugural del Meeting de Rímini, convidant tothom a viure els dies que començaven mirant als “molts testimonis del passat i del present” que omplien els pavellons. Després, referint-se al lema de l’edició, va afegir: “Ho heu escrit bé: l’existència humana és una amistat inesgotable, perquè l’amor de Déu, en efecte, no s’acaba i dona vida a tot el que és humà”.
En històries impensables, en els problemes de tots, en situacions de conflicte, en els àmbits més diversos del coneixement, han sigut moltes les expressions amb les quals cobra “vida” el que és humà, en el fons el fet cultural més interessant de la miríade de propostes que han travessat la setmana.

Era un fet cultural la mateixa presència dels voluntaris de totes les edats, o de tants joves apassionats, que sempre sorprenen als visitants, ho siguin per primer cop o no. Així com la manera d’escoltar atenta, rara, entre les persones, l’encontre entre mons distants, amb les relacions que neixen i obren nous camins de recerca o d’acció, fins arribar a les presències que vencen l’estranyesa i mouen la història: el beat José Hernández de Veneçuela, la vida del monestir d’Azer, tan lluminosa enmig de la foscor de Síria, i tants altres.
Una presència, un contingut ple de vida, que té la força explosiva de construcció, de judici i també de canvi social. En una paraula, d’esperança. “Només allò concret pot amenaçar el domini de l’abstracció”, deia don Giussani. I una amistat que no té por de mirar a la cara tota la realitat és una cosa concreta, que –com deia el cardenal José Tolentino de Mendonça– “no guareix aquella solitud fonamental, aquella pregunta que viu dins nostre com a homes. Un amic no resol la vida, però la fa ser més veritable, més autèntica”.
Al seu missatge al Meeting, el papa Francesc ho indicava així: “Ningú no es pot salvar sol. Per això, en un moment precís de la història, Déu ha pres la iniciativa”. És l’únic fet imprevisible gràcies al qual “l’home ja no està sol”, com es llegeix en la cita de don Giussani de la qual sortia el lema d’aquest any: “En les fràgils venes humanes s’insereix misteriosament l’ímpetu irresistible de la presència de Déu. La força de l’home resideix en un Altre, la certesa de l’home radica en un Altre: l’existència és un diàleg profund, la solitud queda abolida des de l’arrel en qualsevol moment de la vida. Existir és ser estimats, definitivament... L’existència humana és una amistat inesgotable i omnipotent”.