Al Vaticà, 29 de juliol de 2023
A Sa Excel·lència Reverendíssima
Mons. Nicola Anselmi, bisbe de Rímini

Excel·lència Reverendíssima,
El Sant Pare li envia un altre cop aquest any el seu missatge dirigit als organitzadors i participants al Meeting per l’amistat entre els pobres, mentre, lamentablement, la guerra i les divisions sembren rancor i por als cors, que perceben així al que és diferent com un adversari. La comunicació globalitzada fa que una actitud com aquesta es difongui com a mentalitat, de manera que les diferències semblin símptomes d’hostilitat, cosa que dona lloc a una espècie d’epidèmia d’enemistat.

En un context com aquest, ressona amb audàcia el lema del Meeting: “L’existència humana és una amistat inesgotable”. Audaç perquè va clarament contracorrent en un temps marcat per l’individualisme i la indiferència, generant solitud i nombroses formes de descartar.
Una situació de la qual és impossible sortir amb les nostres pròpies forces, com la humanitat ha experimentat des de sempre: ningú pot salvar-se sol. Per això, en un moment concret de la història, Déu prengué la iniciativa. «Ens envia el seu Fill, el dona, l’entrega, el comparteix; per tal que aprenguem el camí de la fraternitat, el camí del do. És definitivament un nou horitzó, és una nova paraula, per a tantes situacions d’exclusió, disgregació, tancament, aïllament. És una paraula que trenca el silenci de la solitud» (Homilia a Asunción, Paraguay, 12 de juliol de 2015).

El mateix Jesús es presenta com a amic: «Ja no us dic servents, a vosaltres us he dit amics» (Jn 15, 15). L’Esperit de Crist ressuscitat ha trencat la solitud, donant a l’home la seva amistat, com a pura gràcia. Ho recordava Don Giussani amb paraules que suggerien el lema del Meeting d’aquest any: «Amb l’adveniment d’aquest do la solitud humana es dissipa. L’experiència humana ja no és una impotència desoladora, sinó una consciència i una capacitat enèrgica […]. La força de l’home resideix en un Altre, la seva certesa radica en un Altre: l’existència és un diàleg profund, la solitud queda abolida des de l’arrel de cada moment de la vida. […] L’existència humana és una amistat inesgotable.» (El camino a la verdad es una experiencia, Madrid 2007, 85-86).

Dirigint-se als joves, el Sant Pare enaltia el valor de la veritable amistat, que eixampla el cor: «Els amics fidels […] són un reflex de l’afecte del Senyor, del seu consol i de la seva presència amable. Tenir amics ens ajuda a obrir-nos, a comprendre, a cuidar altres persones, a sortir de la nostra comoditat i de l’aïllament, a compartir la vida» (Christus vivit, 151). S’hi pot afegir aquesta altra reflexió de Don Giussani: «La veritable naturalesa de l’amistat és viure junts lliurement pel destí. No pot haver-hi amistat entre nosaltres, no ens podem anomenar amics, si no estimem el destí de l’altre per sobre de tot, més enllà de qualsevol càlcul» (A través de la compañía de los creyentes, Madrid 2021, 155).

Aquesta actitud d’obertura a l’altre com a germà és un dels trets distintius del pontificat del Papa Francesc, del seu testimoni i del seu magisteri. «L’amor a l’altre per ser qui és ens mou a buscar el millor per la seva vida. Només cultivant aquesta manera de relacionar-nos farem possible l’amistat social que no exclou ningú i la fraternitat oberta a tothom» (Fratelli tutti, 94). Aquesta amistat social que el Papa continua indicant com l’única oportunitat fins i tot en les situacions més dramàtiques –inclosa la guerra– i que «quan és genuïna […] dins d’una societat és una condició de possibilitat d’una veritable obertura universal» (ibid., 99).
Jesús va establir la llei de l’amistat amb aquestes paraules: «Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics» (Jn 15, 13). Per això el Sant Pare demana als cristians i a tots els homes i dones de bona voluntat que no romanguin sords davant del crit que el nostre món llança a Déu. No n’hi ha prou amb discursos, sinó que es necessiten “gestos concrets” i “opcions compartides” que construeixin una cultura de pau allà on cadascun de nosaltres estigui vivint: «reconciliar-nos amb la família, amb els amics o els veïns, resar per qui ens ha fet mal, reconèixer i ajudar qui passa necessitat, portar una paraula de pau a l’escola, la universitat o la vida social, ungir amb la nostra companyia algú que se senti sol...» (Discurs en l’Encontre mundial sobre la fraternitat humana “Not alone”, 10 de juny de 2023). És un camí que tothom pot recórrer i l’Església no es cansa d’animar a fer-ho, posant en pràctica gairebé de manera obstinada aquesta virtut suprema humana i cristiana.

Estimats amics, ¿que no és aquesta la contribució que el Meeting per l’amistat entre els pobles ha intentat oferir al llarg dels seus més de quaranta anys d’història? Ser un lloc d’amistat entre persones i pobles, obrint camins de trobada i de diàleg. En aquest moment tan complicat de la història, el Papa us anima perquè mai decaigui la vostra disponibilitat envers una “amistat inesgotable” –perquè està fundada en Crist i en la roca de Pere–, disposats a captar el bé que qualsevol pot aportar a la vida de tots, perquè «les altres cultures no són enemics dels quals ens haguem de preservar, sinó que són reflexos diferents de la riquesa inesgotable de la vida humana» (Fratelli tutti, 147).

La nostra experiència humana, que compartim amb qualsevol altra persona, pertanyi a la tradició cultural o religiosa a la que pertanyi, és el terreny sobre el que pot arrelar l’experiència d’una amistat que construeix la història, com deia el Papa Benet XVI: «L’encontre de les cultures és possible perquè l’home, malgrat totes les diferències en la seva història i en les seves creacions comunitàries, és un ésser únic idèntic. Aquest ésser únic que és l’home, en la profunditat de la seva existència, és interceptat per la veritat mateixa». (Fede, Verità, Tolleranza. Il cristianesimo e le religioni del mondo, Siena 2003, 67.

Quantes amistats han nascut als pavellons de la Fira de Rímini durant el Meeting! Com afirma el Sant Pare, «les veritables amistats […] succeeixen, i llavors és com si s’anessin cultivant, fins al punt de fer entrar l’altre a la meva vida» (Entrevista a l’emissora FM Milenium 106.7, setembre 2015). És una definició preciosa de l’amistat que cal posar en pràctica sempre: fer entrar l’altre a la meva vida.
El Papa Francesc desitja que el Meeting per l’amistat entre els pobles continuï promovent la cultura de l’encontre, obert a tothom, sense excloure ningú, perquè en tots hi ha un reflex del Pare que «a tots dona vida, alè i tota cosa» (Fets, 17, 25). Que cadascun dels seus participants pugui aprendre una mica a acostar-se als altres com ho feia Jesús, que «sempre allarga la mà, sempre intenta aixecar, sanar, fer feliços, fer-nos trobar Déu» (Catequesi, 7 d’agost de 2019). Que creixin així l’amistat social i l’amistat entre els pobles.

A vostè, Excel·lència, als organitzadors, voluntaris i a tots els que formen part del Meeting, Sa Santedat els demana que es recordin d’ell en les seves oracions i envia de tot cor la seva Benedicció Apostòlica.
Unint el meu desig personal per la bona marxa d’aquesta iniciativa, aprofito l’ocasió per presentar-li tots els meus respectes.
Vostra Excel·lència Reverendíssima
Molt devotament,
Pietro Card. Parolin, Secretari d’Estat


Davide Prosperi, president de la Fraternitat de Comunió i Alliberament, ha comentat així el missatge que el papa Francesc ha dirigit als organitzadors i participants al Meeting per l'amistat entre els pobles, que se celebra a Rímini del 20 al 25 d'agost:

«Agraeixo profundament al Sant Pare, en nom de tot el moviment de Comunió i Alliberament, el missatge que ha dirigit als participants del Meeting. Agraeixo sobretot que ens animi a estar sempre disponibles a aquesta "amistat inesgotable" -que dona títol a l'edició d'aquest any- en la qual don Giussani ens va educar sempre. Efectivament, res ens importa més que aprendre aquesta "moralitat nova" que brota de l'encontre amb la "simpatia" que Jesús té cap a nosaltres. Deia don Giussani: "La moralitat és senzillíssima, és inclinar-se per una simpatia, una simpatia humana. Humana com la simpatia que la mare experimenta cap al seu fill i el fill experimenta cap a la seva mare. Perquè de Jesús en neix aquesta simpatia; Jesús té aquesta simpatia humana per tu, per mi; i jo, malgrat que m'equivoqui, dic: 'Sí, Senyor, jo m'adhereixo a aquesta simpatia '. Aquesta afirmació és la possibilitat última de vèncer el nihilisme que nosaltres 'assumim' per contagi de la societat en la qual vivim".
Així, en topar-nos amb aquesta simpatia original de Jesús mitjançant la nostra pertinença a l'Església, una companyia humana a la qual l'interessa el nostre camí cap al destí, ens descobrim units per una amistat certs que ens guia pel món, com ens demana el papa Francesc, cap a la trobada amb l'altre, començant pels més vulnerables, amb "gestos concrets i opcions compartides que construeixin una cultura de pau". El Meeting, en efecte, és aquest intent: un gest concret que aposta per aquesta "moralitat nova" en l'encontre entre cultures, idees i sobretot entre persones, per a la construcció comuna d'un món més humà.
Estem realment commoguts i plens d'agraïment al Papa per com ens testimonia sempre la bellesa i conveniència d'una mirada cristiana cap als altres i a la realitat sencera».