El viatge del papa Francesc a Budapest ha anat carregat de reclams a la vella i cansada Europa. La guerra a Ucraïna, l'acollida dels immigrants, el valor de la vida van ser els temes que, ja en el primer discurs a terres hongareses del divendres 28 d'abril, en presència de les autoritats, la societat civil i el cos diplomàtic, el Pontífex va referir-s’hi de forma molt clara. «La passió per la política comunitària i pel multilateralisme sembla un bell record del passat», va dir. «Sembla que estiguem presenciant el trist ocàs del somni coral de la pau, mentre els solistes de la guerra s’obren camí. (...) És imprescindible redescobrir l'ànima europea». I citant un dels pares fundadors de l’Europa unida, el francès Robert Schumann, Francesc es qüestionava: «Em pregunto, també amb el pensament en la turmentada Ucraïna, on són els esforços creatius per a la pau?».
Un altre dels temes en què ha insistit el Papa és el de les «colonitzacions ideològiques» i el dret a la vida. Europa, va dir, no ha de ser l’«ostatge de cap partit, convertint-se així en presa de populismes autoreferencials», però tampoc s'ha de transformar «en una realitat fluida, i encara menys gasosa, en una mena de supranacionalisme abstracte, que s’oblidi de la vida dels pobles. Aquest és el camí nefast de les “colonitzacions ideològiques”, que eliminen les diferències, com en el cas de l'anomenada perspectiva de gènere, o que fan prevaldre conceptes reductors de llibertat per sobre de la realitat de la vida, com, per exemple, quan se celebra com una victòria l’insensat “dret a l’avortament” quan és sempre una tràgica derrota».
Finalment, fent referència a la «història de santedat» d'Hongria i a la mateixa Constitució magiar, Francesc va recordar, no només al primer ministre Viktor Orbán sinó a tot el continent, que «tenint Crist present en tants germans i germanes desesperats que fugen dels conflictes, la pobresa i el canvi climàtic, cal abordar el problema sense excuses i al més aviat possible. És un tema a abordar conjuntament, com a comunitat, també perquè, en el context en què vivim, tard o d'hora les conseqüències afectaran a tothom. Per tant, com a Europa, urgeix treballar per establir vies segures i legals, mecanismes compartits, que serveixin per afrontar un repte que marcarà tota una època i que no es pot entomar des del rebuig, sinó que suposa preparar un futur que, o bé serà compartit, o no serà. Aquesta és una crida, en primer lloc, per a qui segueix Jesús i vol imitar l'exemple dels testimonis de l'Evangeli. (Stefano Filippi)


Tot seguit, un fragment del text del primer discurs pronunciat pel Papa en el seu viatge de tres dies a Hongria. Budapest, antic monestir carmelita. Divendres, 28 d'abril de 2023

Senyora Presidenta de la República,
Senyor Primer Ministre,
Distingits membres del Govern i del Cos Diplomàtic,
Distingides Autoritats i Representants de la societat civil,
Senyores i senyors!

Us saludo cordialment i agraeixo a la Presidenta la benvinguda i també les seves paraules amables i profundes. La política neix de la ciutat, de la polis, de la passió concreta per conviure, tot garantint els drets i respectant els deures. Hi ha poques ciutats que ens ajudin a reflexionar més sobre això que Budapest. No només és una capital elegant i vital, sinó un lloc central de la història: havent estat testimoni d'importants punts d'inflexió al llarg dels segles, està cridada a ser protagonista del present i del futur. Aquí, com va escriure un dels vostres grans poetes, «s’abracen les suaus onades del Danubi, que és passat, present i futur» (A. József, «Al Danubi»). Així doncs, m'agradaria compartir algunes reflexions, fent referència a Budapest com a ciutat d'història, ciutat de ponts i ciutat de sants.

1. Ciutat de la història. Els orígens d’aquesta capital són antics, com ho demostren les restes de l'època celta i romana. Tanmateix, la seva esplendor ens trasllada a la Modernitat, quan era la capital de l'Imperi Austrohongarès durant aquell període de pau conegut com la belle époque, que va durar des dels anys de la seva fundació fins a la Primera Guerra Mundial. Nascuda en temps de pau, ha conegut conflictes dolorosos. No només invasions de temps llunyans sinó que, al segle passat, va patir la violència i l’opressió provocades per les dictadures nazi i comunista. Com no oblidar els fets de 1956? I, durant la Segona Guerra Mundial, la deportació de desenes i desenes de milers d'habitants, el tancament de la resta de població d'origen jueu al gueto i sotmesa a nombroses massacres. En contextos com aquests, hi ha hagut molts homes justos i valents, com per exemple el Nunci Angelo Rotta, molta resiliència i un gran compromís amb la reconstrucció. De manera que avui Budapest és una de les ciutats europees amb més percentatge de població jueva; també el centre d'un país que coneix el valor de la llibertat i que, després d'haver pagat un alt preu en les dictadures, porta gravada a foc la missió de custodiar el tresor de la democràcia i el somni de la pau...

SEGUEIX LLEGINT AQUEST DISCURS A LA PÀGINA WEB DE LA SANTA SEU