Benvolguts germans i germanes, en aquesta octava de Pasqua encara vivim en la plenitud de llum, pau i alegria que emana de la victòria de Jesucrist sobre la mort. L'Evangeli que hem sentit és extret de l'anomenat final “canònic” de Marc, i no estava present en els manuscrits més antics del segon Evangeli, però és ric en continguts per a la nostra fe. El tema de la incredulitat dels apòstols es repeteix en diverses ocasions: no creuen el testimoni de Maria Magdalena, que els diu que ha vist Jesús viu, tampoc el testimoni de dos deixebles més que es van trobar amb Jesús: «fent camí cap a un poble anomenat Emmaús». Finalment, el mateix Jesús, apareixent-se «mentre eren a taula», els reprotxa «la seva manca de fe i la seva duresa de cor».

Aquesta incredulitat persistent i quasi tossuda dels apòstols és un aspecte important que ens ha transmès la revelació del Nou Testament, sense eliminar-lo ni “maquillr-ho”. Moltes vegades a la història s'ha intentat atacar el credo cristià dient que la resurrecció de Jesús és un mite creat per la comunitat dels seus primers deixebles, fruit de l'exaltació col·lectiva o de la glorificació pòstuma del Mestre, com va passar a molts altres credos religiosos del passat.

En realitat, el sorprenent testimoni dels relats de l'Evangeli contradiu totes aquestes hipòtesis. El grup de deixebles de Jesús no es trobava en cap cas en un estat d'exaltació col·lectiva. Ans al contrari, els evangelis ens diuen que estaven atemorits, angoixats i abatuts. Tampoc hi ha en ells una actitud de fàcil credulitat o inclinació al misticisme religiós. De fet, és evident, com hem sentit a l'Evangeli d'avui, que la mateixa idea que Jesús encara era viu els semblava increïble als apòstols. Els va ser molt difícil entendre que Jesús havia vençut la mort!

Així doncs, precisament la incredulitat dels apòstols és un fort indici de la credibilitat de l'Evangeli. Al cor de la nostra fe no hi ha cap mite, no hi ha il·lusió col·lectiva, no hi ha pas cap llegenda creada per la comunitat per tal de consolar-se. No! El fonament de la nostra fe és un fet: Crist ha ressuscitat! Crist ha vençut realment la mort! Crist, tot ressuscitant, va entrar amb la seva santa humanitat en la mateixa dimensió de Déu i de l'eternitat! Aquest fet inesperat i sorprenent ha estat explicat per molts testimonis oculars, tal com estem escoltant aquests dies en les històries de les aparicions de Crist ressuscitat, que ens ofereix la litúrgia.

Estic convençut que vosaltres també heu viscut personalment la resurrecció del Crist, per això sou aquí, per això sou a l'Església, per això intenteu viure com a cristians en el món d'avui. Heu trobat el Crist ressuscitat en la comunitat cristiana que us ha transmès amb autoritat la seva paraula: de fet, en la paraula de l'Església, reconeixem la mateixa veu del Crist viu que parla al fons del nostre cor.
A la comunitat cristiana heu reconegut el Crist ressuscitat «en partir el pa», com els va succeir als deixebles d'Emmaús. A la comunitat cristiana heu trobat el rostre misericordiós de Jesús ressuscitat, que ha perdonat el nostre pecat, la nostra indiferència, el nostre orgull, com li va passar a sant Pau en el camí de Damasc. A la comunitat cristiana heu conegut el Crist ressuscitat, que ens ha donat el seu Esperit i que s'ha convertit en nosaltres en font de renovació, renaixement, il·luminació i energies creatives infinites per tal de posar-nos al servei dels nostres germans i germanes, com va passar amb els deixebles de Pentecosta.

Benvolguts amics, la comunitat cristiana en què heu trobat Crist ressuscitat s’ha delineat per a vosaltres amb els trets del rostre de la Fraternitat de Comunió i Alliberament. Aquí potser us heu trobat amb una "Maria Magdalena" que us va parlar de Jesús amb gratitud i fervor. Aquí potser us vau topar amb els dos deixebles que “tornaven d’Emmaús” i que us han explicat amb entusiasme d’haver viscut una cosa impressionant.

Potser també vosaltres vau reaccionar inicialment amb «manca de fe» i «duresa de cor», però a poc a poc la serenitat, la raonabilitat de la fe i l'alegria dels que us van portar l'anunci us va conquistar. Aquells cristians estaven segurs d'un bon destí que és la font i cimal de la nostra existència, un destí que ens ha sortit a l’encontre i que s'ha donat a conèixer. Això us ha fascinat. La manera de viure i d'estar junts d'aquells que deien haver conegut Crist, la seva implicació apassionada amb la vida, que no excloïa res dels seus interessos, tot això us va sorprendre i va fer néixer en vosaltres el desig de viure així. I vau adonar-vos que si Crist és qui ajuda la gent a viure tan plena i feliç, i tan autènticament humana, val la pena acollir-lo i seguir-lo.

I, en efecte, des que heu començat a seguir Jesús i a viure en companyia dels seus deixebles, heu començat a experimentar una gran pau, heu començat a descobrir amb sorpresa que en Crist hi ha les respostes a les vostres preguntes i desitjos més profunds, i que les vostres mirades sobre la vida, la pròpia humanitat, la vostra feina, les vostres amistats, la vostra capacitat d'estimar, tot ha adquirit una nova profunditat i una "veritat" més gran. Això, en efecte, significa conèixer el Crist ressuscitat. És un esdeveniment que ens duu al renaixement, la transformació, reconciliació interior i exterior.

Sigueu sempre agraïts al Senyor per aquesta immensa gràcia i també per aquells “instruments” concrets dels quals el Senyor s’ha valgut: les persones, el carisma, la comunitat. Cal que preserveu també la lucidesa i la llibertat per considerar-les eines per a la trobada veritable i pròpia, és a dir, la amb Crist ressuscitat.

En el relat de Marc hem sentit que Jesús confia la missió d'“anunciar la bona nova de l’evangeli a tota la creació” precisament als deixebles tan “mancats de fe i durs de cors”. A tots nosaltres, encara que siguem febles i amb una fe sovint vacil·lant, Jesús ens confia grans tasques. Em va sorprendre el passatge d'una carta, que vaig llegir fa poc, escrita per Mn. Giussani l'any 1960, quan ell somiava amb anar a una missió al Brasil juntament amb un grup de joves, en la qual escrivia: «L’horitzó del cristià és només el món sencer, i qui treballa sense aquest ideal pot viure de veritat honestament, ricament ascètic, potser heroic, però no és un veritable cristià» (cf. Osservatore Romano, 8 de març de 2023). Les paraules de Giussani són certes! I també moltes altres paraules, que encara hem de valorar i assimilar plenament. Per això us convido a tornar a la integritat de l'ensenyament de Mn. Giussani, que constitueix una gran riquesa per a l'Església d'avui.

Veritablement, la trobada amb Crist ressuscitat ens amplia els nostres horitzons i ens obre al "món sencer", ens posa en el cor el desig d'arribar a cada persona i de portar a tothom l'alegria de la Bona Nova. Tampoc vosaltres no heu de perdre mai aquesta mirada universal, aquest impuls missioner i aquest gran amor a tots els homes que Jesús indica als seus deixebles i que Mn. Giussani sempre va sentir abrusar-lo per dins.

Aquesta missió universal de l'Església, encara que es duu a terme amb ímpetu i entusiasme, mai no serà fàcil, doncs hi trobarà oposició, com hem sentit a la primera lectura. El relat dels Fets dels apòstols, però, testimonia que, davant les prohibicions d'anunciar Crist i de guarir "en el seu nom", Pere i Joan mantenen una gran franquesa i llibertat d'esperit, i afirmen: «no podem deixar d’anunciar el que hem vist i sentit».

Aquest testimoni apostòlic ens és de gran ajuda. Aquí es veu que el “carisma” de Pere i dels apòstols consisteix precisament en mantenir viu l'anunci de l'Evangeli, fins i tot quan aquest xoca amb la indiferència o fins i tot amb el rebuig del món. Per tant, només si mantenim una ferma comunió amb Pere i amb l'Església tindrem també la força per dir: "Cal obeir a Déu abans que als homes". El nostre vincle amb els successors dels Apòstols garanteix l'eclesialitat i versemblança al nostre anunci, i ens ajudarà a no ser “pregoners de nosaltres mateixos”, sinó persones seduïdes pel Misteri, que també han ressuscitat amb Crist i pregoners de la seva victòria sobre la mort. És el preuat servei que els cristians estem cridats a realitzar per amor als homes i dones del nostre temps: mantenir el món obert al misteri de Déu, proclamar amb la nostra vida l'indubtable "fet" de la resurrecció de Crist, amb tota la llum i l'esperança que en emana.

Que la Mare de Déu us acompanyi en el vostre camí cristià i en la missió que el Senyor confia a la vostra Fraternitat i a cadascun de vosaltres individualment. Amén.


*Cardenal Prefecte del Dicasteri per als Laics, la Família i la Vida