Hem escoltat algunes paraules que Jesús dirigeix als seus abans de passar d'aquest món al Pare, paraules que expressen què és ser cristians: "Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres." (Jn 13,34). Aquest és el testament que ens va deixar Crist, el criteri fonamental per discernir si realment som o no deixebles seus: el manament de l'amor. Aturem-nos en els dos elements essencials d'aquest manament: l'amor de Jesús per nosaltres -tal com jo us he estimat- i l'amor que Ell ens demana viure -així, doncs, estimeu-vos els uns als altres-.

Primer de tot, com jo us he estimat. Com ens va estimar Jesús? Fins al final, fins al lliurament total de si mateix. Ens crida l'atenció veure que pronuncia aquestes paraules en la fosca nit, mentre l'ambient que regna al Cenacle és ple d'emoció i preocupació: emoció perquè el Mestre està a punt d'acomiadar-se dels seus deixebles, preocupació perquè anuncia que un d’ells el trairà... Ens podem imaginar quin dolor portava Jesús a l'ànima, quina negror creixia al cor dels apòstols; i quina amargura veure que Judes, després d’haver compartit el menjar amb Mestre, va sortir de l'habitació per entrar en la nit de la traïció. I, precisament a l'hora de la traïció, Jesús confirma el seu amor pels seus. Perquè en la foscor i les tempestes de la vida això és l'essencial: Déu ens estima.

Segueix llegint l’homilia aquí