L’absis d’una església ortodoxa (Foto: Luca Fiore)

RUSSOS I UCRAÏNESOS PREGUEN PLEGATS PER LA PAU

Seguint la intenció del Papa, les comunitats de CL d'Euràsia s’han congregat per una vetlla de pregària i cants. «En un temps com aquest, la nostra mirada s'ha d’adreçar a la persona de Crist».
Luca Fiore

Ucraïnesos i russos plegats. Però també bielorussos, kazakhs i lituans. Tot seguint la intenció del Papa Francesc de diumenge passat a l’Àngelus, les comunitats de CL d'Euràsia s’han congregat per una vetlla de pregària i cants.
Una senzilla vetlla de cançons i pregàries, també de tradició ortodoxa russa a la qual pertanyen diversos participants. Sota la guia de Jean François Thiry, responsable regional, es van reunir una setantena de persones mentre que, simultàniament, l’associació Rússia Cristiana celebrava una vetlla semblant en italià.

Després de la lectura de les paraules pronunciades diumenge passat pel Papa, ha tingut lloc la recitació de l'Àngelus i la lectura de la pregària per la fraternitat universal proposada a l'encíclica Fratelli tutti: «Vine, Esperit Sant, mostra’ns la teva bellesa reflectida en tots els pobles de la terra, per descobrir que tots són importants, que tots són necessaris, que són rostres diferents de la mateixa humanitat que estimes. Amén".
Tot seguit, un cant dedicat a la Mare de Déu, Mater nebo, escrit per una noia ortodoxa del moviment: «Mare de llum i d'amor, el nostre poble està reunit davant Vós i us preguem: les nostres desgràcies no tenen fi. (...) Estrella que ens guies, no ens abandonis mai, dirigeix la teva tendra mirada sobre els teus fills que caminen i indica'ns el camí».
A continuació s’ha llegit la pregària de l’arquebisbe metropolità Antonij de Surož, a qui molts dels ortodoxos presents se senten units i a qui van dedicar una gran exposició al Meeting de Rimini l’any 2015: «Senyor, no puc pas viure sense Vós! / Estic tan fragmentat, desunit en mi mateix, desunit amb el meu proïsme..., / no visc la unitat de la caritat amb tots els qui m'envolten, / perquè no estic unit a Vós! / Uniu-me a Vós tan fortament, tan perfectament, / com s’uneix la branca empeltada a l'arbre que li dona vida. / Concediu-nos ser una sola cosa amb Vós, Senyor, / perquè la vostra vida torni a fluir en nosaltres, la vostra divinitat ens impregni, la vostra santedat ens sadolli, la vostra puresa esdevingui la nostra puresa».


Després, novament s’ha adreçat un cant a la Mare de Déu: «Reina de la Paz» de Claudio Chieffo: "Mare de l’Amor, la mentida em destrueix. Vull romandre aquí, vetlla amb mi, necessito el teu consol». Seguidament, una altra pregària d'una gran figura del món ortodox, el P. Aleksandr Men': «Concedeix-nos de complir el teu nou manament, perquè ens estimem els uns als altres com tu ens has estimat. Dona'ns paciència, benevolència i domini sobre nosaltres mateixos, a fi que siguem u, com Tu ets u amb el Pare i l'Esperit, segons la teva pregària i el teu manament».

A continuació s’ha proposat un passatge de Crear huellas en la historia del mundo, de Mn. Giussani: «La relació Tu-jo entre Crist i jo és una relació que m’implica per complet i, per tant, implica també a tots aquells que participen de la vida del Crist, com si fossin un de sol (...). Amb el Baptisme s’ha iniciat una nova personalitat que, com més pren consciència dels altres éssers humans als quals Crist ha cridat amb Ell, més se sent un de sol amb ells. («¿No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist?»). L'amor als altres es converteix en un anhel apassionat per a ells perquè formen part de Crist i, per tant, de mi. Aquesta és la nova constel·lació que guia el cel de la Santa Església de Déu. Així és com sorgeix una comunió autèntica que s’origina i s'expandeix com a subjecte intern a la societat, del món, de la història humana, de tot l'univers: l'Església com a Cos de Crist». El moment de pregària va concloure amb la recitació del Pare Nostre i l'antiga cançó eslava Pod tvoju milost '(Sub tuum praesidium).
«Ha sigut una vetlla orientada a recordar-nos que, en un moment tan delicat per la història dels nostres països com és aquest, cal que la nostra mirada s'adreci a la persona de Crist», explica Jean François Thiry: «I cal confiar en la protecció de la Mare de Déu».
No és la primera vegada que les comunitats CL d'aquests països s'uneixen per recordar junts quina és la veritable font de la pau. L'any 2014, any dels disturbis a la plaça Maidan, els fets a Crimea i l'inici dels enfrontaments a l'est d'Ucraïna, ja es va organitzar una peregrinació a Terra Santa, en la qual van participar catòlics i ortodoxos, russos i ucraïnesos.