LES PARAULES DEL PAPA AL DICASTERI PELS LAICS

El discurs de Francesc als participants en la trobada d'associacions, moviments i noves comunitats, organitzada pel Dicasteri per als laics, la família i la vida sobre el tema: "Responsabilitat en el govern de les agregacions laiques: un servei eclesial"
Papa Francesc

Benvolguts germans i germanes, bon dia i benvinguts!

Saludo cordialment a S.E. el cardenal Kevin Farrell i li agraeixo les seves paraules. I gràcies a tots vosaltres, que sou aquí malgrat els inconvenients causats per la pandèmia i, potser, pel “no gaire bon humor" que aquest decret hagi pogut fer germinar en el cor d’alguns. Però cal seguir endavant junts. Saludo també i dono les gràcies als qui participen per videoconferència, dels quals, molts no han pogut viatjar a causa de les restriccions que segueixen vigents en molts països. De fet, no sé pas com s’ho ha fet el Secretari per tornar del Brasil! M'ho haurà d'explicar després.

1. Volia ser amb vosaltres aquí avui, en primer lloc, per dir-vos gràcies! Gràcies per la vostra presència com a laics i laiques, joves i grans, compromesos en viure i testimoniar l'Evangeli en les realitats ordinàries de la vida, a la feina, en tants contextos -l’educatiu, el social, al carrer, a les estacions de tren; allà estàveu tots vosaltres. Aquest és el vast camp del vostre apostolat, és la vostra evangelització.

Hem d’entendre que l’evangelització és un mandat que ve del Baptisme; el Baptisme que ens fa sacerdots a tots plegats, en el sacerdoci de Crist: el poble sacerdotal. I no hem d’esperar que vingui el sacerdot, el mossèn per evangelitzar, el missioner... Sí, ho fan molt bé, però qui ha estat batejat té la tasca d’evangelitzar. Vosaltres ho heu despertat amb els vostres moviments, i això és molt bo. Gràcies!

En els darrers mesos, heu vist amb els vostres ulls i tocat amb les vostres mans el patiment i l’angoixa de tants homes i dones a causa de la pandèmia, sobretot en els països més pobres, on molts de vosaltres esteu presents. Un de vosaltres me’n parlava d’això: tanta pobresa, misèria... Penso en nosaltres aquí, al Vaticà, que ens queixem quan el menjar no s’ha servit en el seu punt, mentre hi ha qui ni en té.

Us estic agraït perquè no us heu aturat: no vau deixar de portar la vostra solidaritat, la vostra ajuda, el testimoni evangèlic, fins i tot en els mesos més durs, quan els contagis eren molt elevats. Malgrat les restriccions a causa de les mesures preventives necessàries, no us vau fer enrere, al contrari, sé que molts de vosaltres heu multiplicat el compromís, adaptant-vos a les situacions concretes que teníeu i teniu al davant, amb aquella creativitat que prové de l’amor, perquè qui se sent estimat pel Senyor estima sense mesura.

Segueix llegint el discurs al web de la Santa Seu