Benvolgut Nacho:
Ja fa un cert temps que vaig madurant el meu ingrés a CL i crec que ja ha arribat el moment de demanar-vos-el. D'ençà que vaig acabar d'escriure El abrazo, que estic cobrant confiança de mica en mica que el meu renaixement com a cristià és definitiu perquè té com a fonament la meva absoluta acceptació i entrega a Jesús.

D'una banda he pres consciència que soc molt estimat per Déu, per no dir massa estimat, tenint en compte l'escreix de perdó que he rebut. I això només puc agrair-li amb més entrega personal.

D'altra banda, la lectura meditada de Crear huellas en la historia del mundo -llibre que estem llegint també a l'EdC- m'empeny a trencar un últim i vellíssim prejudici anarco de no deixar-me mai "pertànyer" completament, de mantenir-me perpètuament a l'aguait sense confiar a ningú la guaita de la meva pròpia navegació.
He comprès que el "sí" de Pere va generar el naixement d'un Poble, una unitat de gents-en-encontre amb una certa "entitat ètnica", com va expressar un Papa. He entès el significat d'"obeir" com l'única manera de transcendir el meu jo cap a l'Altre, igual que un futbolista "obeeix" el seu entrenador. Vaja, que he de "fer cas" a pastors que esteu guiant aquesta tribu, l'estil de vida de la qual tant m'ha commocionat.
Ha passat ja el temps de "ser com vosaltres", em proposo "ser amb vosaltres". He de superar això de ser el vostre company de camí per esdevenir company del vostre camí. Espero que amb aquesta entrega del meu orgull certa pobresa de cor m'encaminarà més cap a l'esperança, a realitzar-la en el meu destí que ja tinc tan a la vora.
Doncs això: resto a la vostra disposició amb un agraïda abraçada.