“És el moment d’ajudar tothom a escoltar, amb veritat, el seu cor”

Les paraules de Mons. Romà Casanova als membres de Comunió i Alliberament a la diòcesi de Vic: “compartir la vida per cercar-ne el sentit i ser presència de Crist en el món”

Als membres de la fraternitat de Comunió i Alliberament present a la diòcesi de Vic

Vic, 26 de febrer del 2021

Benvolguts germans:
M’uneixo a la vostra pregària per l’etern descans del vostre Fundador D. Luigi Giussani; així com a l’acció de gràcies pel reconeixement de la Fraternitat per part de la Santa Seu; i, sobretot de gratitud al Senyor, per la persona i la vida del vostre Fundador.

La meva pregària d’intercessió i d’acció de gràcies, des de la meva «paternitat» del qui és pare i pastor de tota la diòcesi per fer present Crist, sacerdot, pastor i mestre de l’Església, es troba amb tots i cada un de vosaltres, amb un nom i un rostre concrets, i no pot fer res més que agrair al Senyor la vostra presència en aquesta Església de Vic.

La vostra presència, des de la fraternitat cristiana, en els àmbits de la família, de l’educació, del treball professional, de col·laboradors parroquials, de ciutadans enmig dels pobles i ciutats; tota aquesta presència, en la lluita per la fidelitat a Crist, a fi que ell sigui el centre de les vostres vides i de tots els qui trobeu en el vostre camí, és un gran do per a les persones (infants, adolescent, joves, adults) i per a tot el bisbat.



La millor aportació que podem fer tots plegats en aquest moments de la història és ajudar tothom a escoltar, amb veritat, el seu cor, amb els seus desig profunds de veritat, d’amor i de bellesa. El gran repte que tenim els cristians és ajudar tota persona a cercar el significat i el sentit de la vida. Com deia D. Giusani: «Als marges de la realitat que l’ull copsa , que sent el cor, que imagina la ment, hi ha quelcom desconegut. El misteri no es pot conèixer! Això és cert. Però si el misteri truca a la porta...» És el que van experimentar els primers deixebles de Jesús quan van seguir la invitació d’ell: Veniu i ho veureu (Jn 1,28). I això no és pot fer amb discursos, sinó compartint la vida, sofrint, gaudint, treballant, somiant, consolant, exigint, perdonant; amb una paraula, essent presència de Crist, el nostre company de camí en el pelegrinatge per aquest món.

Són grans els reptes, són poques les nostres forces, són grans les nostres mancances, però, per això mateix, posem la nostra confiança en el Senyor, ell és la nostra esperança viva. Amb Jesús en el centre dels nostres cor, de les nostres famílies, de la nostra fraternitat, de les nostres escoles, de les nostres parròquies, tot, absolutament tot serà possible. En Jesús i solament en ell hem de posar la nostra esperança.

Us acompanyo amb la meva pregària i amb la benedicció del Senyor que demano per a tots vosaltres.
Resto servidor vostre, en Crist, bon Pastor

+Romà, bisbe de Vic