Tornar a començar des de l’educació va ser el nucli de l’acte retransmès online el vespre del 6 de novembre pel canal de Youtube de Comunió i Alliberament, moviment eclesial i organitzador de la taula rodona, en ocasió de la publicació del text de Mn. Julián Carrón, president de la Fraternitat de CL: Educación. Comunicación de uno mismo, publicat per ser una contribució al pacte educatiu global iniciat pel papa Francesc. La trobada va estar moderada per la periodista Monica Maggioni i va contar amb la participació de monsenyor Angelo Vincenzo Zani, secretari de la Congregació per a l’Educació Catòlica, Eraldo Affinati, escriptor, professor i fundador de l’escola Penny Wirton de Roma i el mateix Mn. Julián Carrón.

«El context en què vivim i que la pandèmia ha agreujat és el que ens ha portat durant un temps a parlar d’una “emergència educativa”. El problema de l’educació és crucial i, per això, sempre ens hem compromès amb la passió educativa que hem après de don Luigi Giussani. La meva contribució s’adapta precisament a aquesta situació: com podem respondre a la pregunta de tants joves desorientats que es troben vivint una situació de confusió amb una incertesa cada vegada més gran, que fa que se sentin perduts? La qüestió que es planteja és com despertar en ells totes les seves ganes de viure, oferint-los un significat que els faci entusiasmar-se per viure. Sense això, no podríem comunicar a les noves generacions una raó per comprometre’s, per viure amb altres, per construir un món diferent. A través dels múltiples instruments educatius que tenim, intentem oferir una aportació per respondre a aquesta situació».

El Papa ha proposat un pacte educatiu global com a fonamental camí per construir un món més fratern i solidari, de pau i justícia. En aquest sentit, es tracta de posar sobre el terreny processos creatius, d'educar en la fraternitat, i rebutjar la «cultura del rebuig». Quins perills i desafiaments veu vostè en l'educació?
Crec que la qüestió crucial rau en com fer possible per als joves una experiència en la qual puguin provar i sentir tota la bellesa d'una vida com la que descriu el Papa. Això serà possible si paraules com pau, fraternitat, solidaritat, s'omplen de significat, i per tant si som capaços d'oferir als joves espais i llocs on l'experiència d'aquestes paraules s'ompli de vida i de significat per a ells.

Actualment, molts joves afronten sols les seves decisions. Només cal mirar les últimes dades sobre joves d’entre 15 i 29 anys que ni estudien, ni treballen, ni fan cursos formatius, els anomenats «ninis», un percentatge que a Itàlia se situa en el 22% i en algunes zones arriba fins al 33%. Com es pot afrontar una situació semblant?
Aquesta dada posa en evidència que no és bo que una societat no sigui capaç d'oferir oportunitats, camins que puguin treure a aquests nois de la seva apatia, del seu abandó a si mateixos, per posar-se de nou en marxa, per sentir-se protagonistes de les seves vides. Crec que és una dada que mostra la gravetat de la situació. Torna a ser un desafiament per a tota la societat en totes les dimensions: per a l'àmbit educatiu, les famílies, l'Església, les associacions, la cultura, fins a la política.

Comunió i Alliberament té posades les seves arrels en la passió educativa de Luigi Giussani i la seva experiència en l’institut Berchet de la ciutat de Milà. Per als cristians, és central comunicar el cristianisme partint de la trobada amb una persona, amb Jesús.
Ha estat un regal haver pogut conèixer Luigi Giussani, una persona tan apassionada per l'educació i per la vida de la gent que anava coneixent. Per gratitud pel que ell ens va comunicar, tractem de continuar la seva passió, per seguir transmetent l’aportació que la fe cristiana pot oferir. Només si aconseguim afrontar la vida amb una esperança fiable, podrem estar davant no només dels símptomes que veiem en tanta gent -la por, la fragilitat, la incertesa-, sinó davant d’aquesta por més profunda de què l'anterior n’és un símptoma. Per a nosaltres, aquesta profunda por, aquesta confusió, només troba resposta adequada en l'esdeveniment de Crist. I això pot comunicar-se mitjançant persones que visquin aquesta fe, amb tota la fascinació que suscita en aquells que es troben pel camí. Per tant, estem desitjosos de poder oferir la nostra contribució, i implicar-nos en tants intents de resposta com ja existeixen: des de respondre als joves amb problemes educatius i generant llocs per acompanyar-los després de classe, persones que s'involucrin a l'hora de respondre a problemes de diferent tipus, com les addiccions, persones que construeixin obres per a respondre a l'abandonament dels fills, adoptant-o acollint-los a casa, o també respostes econòmiques, com el Banc d'Aliments o altres, mitjançant els quals intentem oferir ajuda, amb els nostres recursos, davant la situació d'emergència que estem vivint.
Vatican News