Mn. Matteo, Mn. Marcus, Mn. Giovanni i Mn. Christoph són missioners de la Fraternitat de Sant Carles Borromeo i viuen a Viena. La seva parròquia, dedicada a l’Anunciació a la Mare de Déu, es troba a pocs minuts de la zona dels atacs d’ahir al vespre. Quan comencen a difondre’s les primeres notícies dels atemptats als mitjans de comunicació, tots quatre són a casa: "Dilluns al vespre aprofitem per estar junts i confrontar-nos sobre moltes coses", diu Mn. Matteo Dall’Agata. Les primeres hores les passen enganxats davant del televisor i després responen als nombrosos missatges d’amics i feligresos preocupats. Alguns terroristes encara estan en llibertat, hi ha morts, ferits i el clima de seguretat que abans impregnava la societat austríaca sembla haver-se esfondrat.



«Tot i la pandèmia, ens sentíem relativament segurs. En canvi, el que va passar ahir a la nit va tornar a treure’ns tota seguretat d’aquesta mena. I, alhora, ens va fer adonar-nos de la nostra fragilitat. Una fragilitat que sempre tenim, però que avui més que mai sentim que ens hem de prendre seriosament», continua Mn. Matteo: «La pregunta que ens vam plantejar, que em vaig fer ahir a la nit, era: d'on ve realment la meva esperança?». Poc després, narra, van escoltar a la televisió les paraules del cardenal Schönborn, arquebisbe de Viena: «Primer de tot va anar a la capella a resar. Es va posar davant Déu amb confiança, perquè hi ha un Pare al qual fins i tot es pot confiar la por. Hi ha algú al qual es pot dir que tenim por i al qual mirar, per no quedar-nos atordits per l’horror. De la mateixa manera, nosaltres també hem pregat junts aquest matí i ens hem esperonat a mirar allò que en la nostra experiència ens dona confiança i esperança».

Les paraules del cardenal a què es referia el sacerdot, a més, són clares: «Avui hi ha por, però no hem de respondre a l'odi cec amb un altre odi. Ni tan sols hem de caure en la temptació de tancar-nos amb por a casa. Tot i que ara hem de mantenir la distància a causa de la pandèmia, no hem de mantenir el nostres cors a ratlla. Mentre la calor de la nostra societat sigui més forta que la fredor de l’odi, no ens hem de desanimar».

També per aquest motiu, els sacerdots de la Fraternitat Sant Carles ens narren que, aquest matí, cadascun d'ells ha tornat a realitzar les seves tasques habituals: alguns a l'escola (tres d'ells donen classes), alguns acompanyen la Pastoral universitària i, d’altres, els immigrants joves: «els amics del moviment es veurem demà al vespre per l'Escola de la comunitat», afegeix Mn. Matteo. A l’agenda hi haurà els actes d’ahir. «I dues preguntes: d'on neix la nostra esperança i què és la llibertat per a nosaltres?». La setmana passada, diu, van realitzar una assemblea: «Ara és el moment de comprovar i verificar si totes les coses que ens hem dit sobre l'esperança i el que es manté ferm en les dificultats són certes fins i tot en aquest moment de cansament». La fatiga i la por hi poden ser: «Però saber que estem en mans d’un bon Pare ens manté vius i encara ens permet anar a treballar avui, i mantenir-nos en contacte amb tothom: la certesa que vivim és més gran que les nostres pors».