Octubre Missioner. Una tasca de tots els cristians

Des del començament del pontificat, el papa Francesc ha parlat d’una "Església en sortida" i de "missio ad gentes". Avui fa una nova crida, dedicant un "temps extraordinari a l'activitat missionera" adreçat a "tots els batejats".

"He demanat a tota l'Església un temps missioner extraordinari". Amb aquestes paraules, pronunciades el juny passat en el seu missatge a la Pentecosta, el papa Francesc va anunciar per al proper octubre de 2019 un "mes missioner". Cent anys després de la carta apostòlica Maximum illud de Benet XV (30 de novembre de 1919), segons Francesc, amb visió profètica en la seva proposta apostòlica, la invitació del Papa respon, en primer lloc, a la preocupació per cada cristià, convidant-los "en primer lloc, a trobar el sentit missioner de la seva adhesió de fe a Jesucrist, fe que ha estat rebuda lliurement com a regal en el baptisme ".

Don Donato Contuzzi, missioner de la Fraternitat San Carlo a Taiwan

D’aquí, de la primera característica dels catòlics, neix el títol de la iniciativa: "Batejats i enviats: l’Església de Crist en missió al món". No hi ha «producte a vendre», ni proselitisme, explica Francesc: més aviat «una riquesa a oferir, a comunicar, a anunciar: vet aquí el sentit de la missió». És cosa de tots: «Cada batejat i batejada és una missió. Qui estima es posa en marxa, és empès a sortir de si mateix, és atret i atrau, es dona a l’altre i teixeix relacions que generen vida. Per l’amor de Déu ningú és inútil i insignificant. Cadascú de nosaltres és una missió en el món perquè és fruit de l’amor de Déu".

Llegiu el missatge del Papa Francesc per al Mes Missioner Extraordinari

El web oficial de l’Octubre Missioner que ha publicat la Congregació per a l’Evangelització dels Pobles i per les Obres Missioneres Pontifícies, proposa, entre d’altres informacions, algunes indicacions de mètode i notícies, així com també multitud de testimonis passats i presents. Entre aquests, els dels sacerdots de la Fraternitat de San Carlo Borromeo a Taiwan; el d’Andrea Nembrini de l’escola Luigi Giussani de Kampala, a Uganda; el de Bárbara Pepoli, missionera a Lagos, a Nigèria; i el de Filippo Ciantia, un metge que va viure durant molts anys a Uganda.