De la família al món!

Trobada de Famílies per l’Acollida. Són, potser, la meva fragilitat i pecat un punt insuperable per l’acollida de l’altre?
Glòria Arnau

El dissabte 16 de març d'enguany vam tenir una trobada de Famílies per l'Acollida a la parròquia de santa Anna (Barcelona) on vam comentar fragments de l’exhortació apostòlica "Amores Laetitia" amb en José Miguel García: de la família al món.

Vam començar l'acte amb el cant de les “Benaurances” de Kairoi i, seguidament, l'Anna va explicar per què havíem proposat aquesta trobada; tot just havíem fet un treball previ sobre fragments de l’Amoris Laetitia on, la conveniència i la necessitat que té la família d'obrir-se al món i a la necessitat dels altres, té espai i el papa té molt a dir. Hem decidit de trobar-nos per ajudar-nos a preparar un dels actes del Punt BCN que portarà FpA (Famílies per l’Acollida) i que reflexionarà sobre el fet que no cal ser perfecte ni molt complert per poder acollir, sinó que, més aviat, és més possible l'acollida autèntica, commoguda i de tu a tu des de l’experiència de la pròpia fragilitat.



El José Miguel García, que va acompanyar-nos en aquesta trobada, ens parlà de la fragilitat, fent-nos adonar que la percebem com a coartada o com excusa: "Cualquier iniciativa del hombre será siempre imperfecta. No se nos llama a eliminar nuestra imperfección, límite, pecado o error, sino a dar espacio a la tarea que Otro quiere proponernos". La família té molts límits, ens deia: errors, egoismes, límits, càlculs…però pot fer domèstic el món, si viu una experiència de comunitat a casa. En la litúrgia cristiana del matrimoni s'indica que ha d'estar oberta a acollir; per poder fer-ho, la comunitat és fonamental, però també va dir que la companyia no és només la comunitat. O un percep que és cridat a implicar-se en una crida del Senyor o això no n’és suficient, ja que és necessari percebre que Déu t’hi crida. Si no és una resposta al Misteri, serà un fracàs.

L'acollida sempre comporta un sacrifici. La possibilitat que tu visquis aquest sacrifici és fer-ho per un amor. I aquest amor no sempre és immediat perquè l' altre et pot treure de polleguera. Si aquest pas no el fas per créixer en la relació amb el Senyor, no es pot aguantar. Si no, és impossible que es doni el miracle de l'acollida.
El José Miguel Garcia ens va recordar també com les famílies Figini, a la Cometa, s'obren per un agraïment al Senyor per tot el bé que havien rebut participant de la història del moviment de Comunió i Alliberament. Van començar que només eren dues famílies, que anaven a viure junts per poder acollir un nen malalt. Ara són cinc famílies que tenen en total uns 50 infants entre naturals i acollits, amb moltes famílies que els acompanyen. "Y en vosotros ha sido también así: nos abrimos por agradecimiento a una iniciativa que el Misterio ha tenido con nosotros. En el origen de nuestra caridad está siempre Dios."