L’Europa perduda
La Unió Europea està travessant una etapa de dificultats que va començar amb les últimes crisis financeres i després s’accentuà amb la pandèmia i la creixent competitivitat global.
La manca d’un creixement equitatiu entre els estats membres mina la seva autoritat moral, mentre que els conflictes que estan en marxa posen en perill la seva estabilitat.
Les preguntes sobre el paper de la UE, la seva identitat i les principals qüestions obertes (entre les quals, la transició energètica i la sostenibilitat, la natalitat, el sistema de benestar i la immigració, l’harmonització fiscal entre els països membres, la política exterior i de defensa, l’ètica i la tecnologia, i el dèficit democràtic a les institucions) afecten el funcionament quotidià de tot el sistema econòmico-social, des de les empreses fins als ciutadans. Però seria abstracte afrontar-les sense partir de l’emergència que actualment posa més en risc la totalitat del projecte.

L’emergència de la pau
Els greus conflictes armats que han esclatat als confins d’Europa posen a prova de forma radical el futur de l’experiment europeu. S’han de concentrar tots els esforços en el compromís per la pau.
És útil mirar l’origen. Al centre del projecte europeu no hi havia l’economia –que avui en dia, en canvi, preval– sinó la possibilitat de construir una pau estable i duradora. La col·laboració entre països vencedors i vençuts de la Segona Guerra Mundial va ser decisiva per posar les bases d’un futur comú sense conflictes, i l’economia va demostrar ser el mitjà més concret per portar-ho a terme. Per desgràcia, el que només havia de ser un mitjà es va convertir en el fi. Ara, l’esclat de noves guerres i la carrera armamentística torna a posar-nos tràgicament davant del risc que correm. Si la guerra es prolongués, assistiríem al fracàs definitiu i inapel·lable del projecte de la Unió, atemptant així contra el futur de tota la família humana, com repeteix contínuament el Papa Francesc. Encara que simplement acceptar aquesta hipòtesi com a possible o fins i tot probable contradiu el fonament ideal sobre el qual es va construir Europa.

Una Europa de pobles per una democràcia real
Per donar un futur de pau i solidaritat als pobles europeus, els pares fundadors van partir d’un concepte de la persona com a “relació”. Amb el temps, aquest concepte fou substituït per un altre de més abstracte, el d’“individu”, atomitzat i fragmentat, cada com més temorós i fàcil de manipular. Es donava espai a un poder tecnològic cada cop més “intel·ligent” o a organismes tecnocràtics que substitueixen les dinàmiques democràtiques lliures. Cal recuperar un concepte de democràcia substancial, que es tradueixi en assumir una responsabilitat concreta pel bé comú. En aquest sentit resulta significatiu el lema oficial de la Unió, “Unitat en la diversitat”, que remet a una Europa de pobles capaç de respectar i valorar les peculiaritats de cada estat membre. En canvi, assistim per part de les institucions europees a perilloses invasions de terrenys que corren el risc de lesionar les tradicions, cultures i economies de cada poble.
El Papa Francesc parlava d’“una Europa que valori plenament les diferents cultures que la composen, la seva riquesa enorme de tradicions, de llengües, d’identitat, que són les dels seus pobles i les seves històries; i que alhora sigui capaç, amb les seves institucions i les seves iniciatives polítiques i culturals, de fer que aquest riquíssim mosaic composi figures coherents” (2023).

El front tecnològic
En una època que posa la seva esperança únicament en el progrés, les poques persones que controlen les dades i la tecnologia són capaces de condicionar l’economia i les finances i, en conseqüència, els governs i les institucions.
El desenvolupament tecnològic és crucial per al futur d’Europa i per això convé seguir el camí indicat per l’Acta Europea d’Intel·ligència Artificial, un conjunt de normes que per primera vegada intenten regular de forma sistemàtica un sector altament competitiu però escassament regulat. També fa falta invertir en una formació professional adequada per permetre que les empreses puguin afrontar els enormes reptes de la intel·ligència artificial i de la transformació digital.

En un escenari així, és fonamental que a les eleccions europees del 8-9 de juny de 2024 s’afavoreixin propostes i candidatures polítiques que abans que res contemplin un horitzó ideal que tendeixi de manera concreta al bé comú d’Europa, a partir d’un compromís incessant per la pau entre tots els pobles i per la dignitat i llibertat de tota persona.

Reprenent les paraules del Papa Francesc, “la gradual i pacient feina de construcció d’una Europa unida, en àmbits primer particulars i després cada cop més generals, què tenia a dins com a inspiració? Quin ideal, sinó el de generar un espai on es pogués viure en llibertat, justícia i pau, respectant tothom en la diversitat? Avui aquest projecte està posat a prova en un món globalitzat, però pot ésser rellançat partint de la inspiració original, que és més actual que mai i fecunda no només per Europa, sinó per a tota la família humana” (2023).